06.0l ACCIÓ SOCIAL

El rol de l’espai públic com a mediador en la configuració social

2918

DESCRIPCIÓ:

OBJECTIU

L’objectiu de les sessions serà identificar el paper de l’espai físic en la configuració de l’entramat sociocultural en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. És a dir, es tracta de veure com el disseny i disposició espacials participen en la generació d’identitat col·lectiva, de relacions d’inclusió/exclusió, de conflictes i trobades, entre d’altres.


PROGRAMA

Sessió 1: La configuració de l’espai públic a la ciutat de Barcelona: trobades entre el disseny i l’antropologia.

a) Espai Públic i model Barcelona.
Recorregut per casos il·lustratius que mostren com s’ha configurat l’espai públic a la ciutat des dels anys 80.
Enumeració dels paràmetres que regeixen el disseny i les intervencions urbanes.
Exposicions Universals, Olimpíades i Fòrum de les Cultures, Higienització de Ciutat Vella: eixamplament dels carrers, projecció de l’espai públic, enderrocs de teixit d’habitatge.

b) Dinàmica 1) Introducció d’experiències dels assistents contextualitzades en l’espai públic.
Identificar característiques espacials significatives a l’hora de descriure situacions de conflicte, trobada, festa...

c) Repercussions del disseny.
Com l’experiència d’usuaris i l’observació etnogràfica han identificat la repercussió d’operacions urbanístiques a l’hora de configurar el teixit social.
Mirades contraposades: què ha dit l’observació etnogràfica del disseny arquitectònic?

d) L’urbanisme lligat a les polítiques públiques.
- L’urbanisme com a reflex de formes de pensar sobre el món i com actuar en ell. Conté models implícits de societat.
Exemple: relacions espacials de l’ordenança del civisme.
- El mite del disseny urbà com a tasca tècnica i, per tant, neutra. Eines d’anàlisi del llenguatge arquitectònic.
- Introducció de l’etnografia multilocal per a l’estudi fenòmens urbans.


Sessió 2: La construcció de l’entramat social a través de l’espai públic. Pautes per a a la intervenció social en el medi obert.

a) Urbanisme i gènere.
Anàlisi de l’ús i presència a l’espai públic per gèneres.
Percepció de seguretat a l’espai públic.
Eines de detecció i intervenció: exemple de les investigacions-accions del Col·lectiu Punt 6: marxes exploratòries i recorreguts de reconeixement.

b) Urbanisme i infància.
La “ciutat-amenaça” vs la ciutat per i per a la infància.
Proposta metodològica de F. Tonucci: els nens i nenes com a paràmetre del planejament urbanístic en lloc de l’adult treballador. Garanteix més diversitat?

c) Urbanisme i “marginalitat”.
Presència de l’alcohol, droga o treballs sexuals a l’espai públic.
Trasllat vs resistència de les activitats “marginals” mitjançant operacions urbanístiques.

d) Els carrers són les cases. Urbanisme preventiu i mobiliari interdictori.
Observació de la hostilitat o acolliment d’alguns tipus d’espais. Espais per (no) dinar, per (no) dormir, per (no) reunir-se...

e) Dinàmica 2) Desxifrar trets identitaris marcats en l’entorn físic. Entendre el paper de l’espai com a generador d’identitats. Metodologies de mediació a través de l’ús de l’espai com a portador de significats i relacions.


METODOLOGIA

Es proporcionaran i aplicaran eines metodològiques provinents de l’antropologia i l’arquitectura, que ajudaran a desxifrar el rol de l’entorn construït des d’una vessant teòrica però també des de la mateixa experiència dels assistents a la formació.

Així mateix, s’abordaran canals per abordar una intervenció social en el medi obert, canals centrats en l’espai físic com a mediador social.


DOCENT: Marina Sanahuja Beltrán. Arquitecta (ETSAB) i Màster en Antropologia (UAB)
Col·lectiu Volta Arquitectes.


DATES: 7 i 14 de Maig de 2018.

Horari:
1ª sessió; de 16 a 20h.
2ª sessió; de 16 a 19:30h.


LLOC D'IMPARTICIÓ:
1ª sessió; Casal de Joves Palau Alòs. Carrer de Sant Pere Més Baix, 55. Barcelona. 08003.
2ª sessió; Progess, s.l. Av. Diagonal, 345, 4t pis. 08037. Barcelona.